Sembla clar que no només és tasca dels nostres representants polítics treure la comarca del pou en què s’està enfonsant últimament. I quan diem “no només” tampoc no ens referim exclusivament al poders fàctics, reals o econòmics, aquells ressorts invisibles (de vegades coneguts) que s’encarregaven que tot funcionés segons certs esquemes. No. Molt ens podem témer que no hi haurà prou ni amb els uns ni amb els altres. I cal que aquestes dues fonts tradicionals de poder ho tinguin clar. Sense la contribució d’allò que anomenem “societat civil” no prosperaran iniciatives que arrelin veritablement entre els anoiencs.
No es tracta d’un problema tant sols local però potser en aquest àmbit és més fàcil aconseguir o escenificar un apropament entre aquells que tenen una responsabilitat ciutadana assumida democràticament, aquells que tenen la capacitat de promoure, atreure inversions, capital i riquesa i una altra part de la societat sovint oblidada que almenys ha de poder aportar dues coses: primer, explicar clar què necessita i què espera d’aquells que tenen el poder i segon, “Idees”. Perquè, paradoxes de la nostra societat capitalista, sovint s’oblida el capital més important, l’humà. La societat civil ha de poder aportar idees i ha de poder esperonar els seus polítics, estimulant-los, animant-los a materialitzar aquests desitjos social o almenys a què siguin escoltades, sense prejudicis, sense pors i sense malfiances. És evident que hi ha una part important de la societat, amb criteri per opinar, que sense polemitzar estèrilment, ni casar-se amb ningú, han fet de l’Anoia el seu lloc per a viure i voldrien percebre que el poder polític és permeable i es deixa impregnar per les demandes de sentit comú que moltes vegades té. I si hi ha un moment en què aquesta permeabilitat i necessitat de comunicació es torna imprescindible és en situació de crisi. Davant les crisis, totes les organitzacions han de posar les cartes sobre la taula, sense por, en positiu: ho fan les famílies que sovint es reuneixen amb to de gravetat per decidir coses importants; ho fan les empreses quan bufen vents difícils; ho han de fer també els territoris i el nostre no pot ser l’excepció.
Aquest cant a la societat civil no és un manifest polític, però sí vol ser l’inici perceptible (segurament un altre inici) d’un moviment de reflexió i aportació d’idees de ciutadans sobre aspectes d’abast públic per tal de contribuir a treure la nostra comarca de la tristor i desànim econòmic que l’envaeix. El 28h és un grup –embrionari, és cert-, ni millor ni pitjor que d’altres que han existit i existeixen, obert a tothom que vulgui aportar la seva saviesa petita o gran i la seva experiència al servei de tots, amb ànim constructiu, sense color polític i amb la intenció comuna de generar pensaments positius per la comarca. No és un grup contra ningú ni a favor de ningú en concret. Bé, no és del tot cert: quan hem analitzat moltes vegades per què un grup d’amics a l’hora de sopar ens posàvem a parlar de temes econòmics, socials, amics de diferents origen i filiacions polítiques molt diverses hem trobat sempre una connexió: L’Anoia és el lloc on vivim, on potser viuran els nostres fills i els seus. Per tant, està clar a favor de qui ens volem moure. ¿Ens podem permetre ser indiferents a la situació actual si potser la nostra reflexió pot influir d’alguna manera en persones que han de prendre decisions? ¿Es deixaran ajudar aquestes persones si cal? ¿Seran sensibles a l’ànsia i l’angoixa que després del desànim s’està instal•lant a casa nostra? I el més important, ¿Seran capaços si cal d’unir esforços amb l’adversari polític per trobar la resposta correcta? Des de l’humil punt de vista del 28h la pitjor notícia que podríem tenir és la desunió o les tibantors que fessin globalment inútils tots els esforços. No ens podem permetre aquest luxe, seria un greu error. No tenim temps.
Per això volem fer un crit serè, d’alerta però també d’esperança: cal que els instruments que ens estem donant i els que ja existeixen (CESCA, Consell Comarcal, Cambra de Comerç, Unió Empresarial de l’Anoia, Sindicats i òbviament i com a impulsors polítics, els Ajuntaments de la comarca, tots junts i cadascú en el seu àmbit), col•laborin positivament per fer que l’Anoia deixi de ser líder en atur, líder en decadència econòmica i albiri un futur molt millor per a les generacions que vindran. No serà fruit d’un miracle, mentalitzem-nos: Ho hem de resoldre nosaltres mateixos.
Qualsevol ajut serà benvingut. Busquem la manera que tots els ajuts arribin. Com deia encertadament un jove emprenedor: Què, comencem?
Juny de 2008.
28h
Grup obert de reflexió, opinió i acció que vol incentivar el desenvolupament socioeconòmic de l'Anoia
http://www.28h.org/
